Davant les eleccions municipals que tindran lloc arreu dels Països Catalans el pròxim 24 de maig, des d’Arran volem fer una sèrie de consideracions respecte a com des de l’organització entenem el municipalisme. Caldrà aclarir llavors que no restem al marge de les eleccions, sinó que entenem que la praxi municipalista, la que ens ha de conduir cap a la generació d’estructures de poder popular al marge de les institucions capitalistes i patriarcals, és la que defineix precisament el nostre quefer diari. I que per tant, amb una organització juvenil estructurada mitjançant assemblees locals a barris, pobles i comarques, no entenem el municipalisme com quelcom diferent de la nostra praxi quotidiana.

Municipalisme vol dir per nosaltres que davant la manca d’espais juvenils propis tant per emancipar-nos com per organitzar-nos i relacionar-nos, cal treballar per l’okupació i la recuperació dels nostres carrers; que davant la simbologia feixista que encara inunda els portals dels habitatges dels nostres barris, cal la unitat antifeixista i l’acció directa per eliminar qualsevol rastre; que davant les agressions masclistes, necessitem de l’autoorganització i l’autodefensa feministes com a estructura central del que des dels ajuntaments es qualifica de polítiques amb perspectiva de gènere.

Municipalisme és per nosaltres combatre els empresaris locals i les grans multinacionals que s’instal·len als nostres pobles i assenyalar-les com a responsables de l’atur i la precarietat que patim; és exigir la reducció de preus del transport públic; conquerir espais a l’aire lliure on la nostra voluntat de treballar col·lectivament als carrers supere les seues ordenances de civisme; crear mitjans i ferramentes per a la comunicació popular que trenquen les barreres de la criminalització mediàtica que patim; i potenciar, en definitiva, tot un seguit de plataformes, coordinadores i espais comuns que permeten a organitzacions, col·lectius i entitats de joves ser sobiranes de les seues pròpies vides. Municipalisme és que sigui el poble qui exerceixi el poder!

Aquesta és la manera com les joves d’Arran entenem el municipalisme. I és per  això que a la nostra ciutat donem suport a la CUP-Procés Constituent, la qual entén la seva acció política a les institucions en termes de ruptura revolucionària amb el capitalisme i el patriarcat.

Serem, llavors, uns dels milers de peus que es necessiten als carrers perquè l’acció municipalista des de les institucions esdevinga efectiva i farem avançar el municipalisme en la direcció de construir el poder popular per tornar al poble el que és del poble.

ARRAN Sant Cugat

El primer de maig és un dia de lluita per la classe treballadora, un dia en que recordem totes les lluites que ens han precedit, des de haymarket fins la vaga de la canadenca passant per la comuna de Paris, un dia en que hem de pensar en tots els fronts que tenim oberts en les diferents lluites de cada dia. En la lluita als nostres llocs de treball, contra tot tipus d’explotació. Per unes relacions més justes sanes i igualitàries entre homes i dones. Contra cada un dels racons on el capital cerca noves explotacions. Contra un sistema que està desposseint cada vegada més persones de les necessitats i drets bàsics (com l’educació, la salut o l’habitatge), convertint-los en un luxe per a la classe treballadora. Un sistema que mercantilitza tot allò que mai haurien hagut de tocar les urpes del mercats, deixant que la recerca del capital deteriori les nostres vides.

Un dia per caminar plegades reconeixent-nos en la resistència a les múltiples opressions que patim però, sobretot, un dia per agafar forces i fer un pas decidit i endavant per recuperar les sobiranies que son imprescindibles per viure amb dignitat.

I diem recuperar no perquè siguem il·luses i pensem en un passat idealitzat on érem lliures d’opressions. No. diem recuperar perquè les opressions que patim no son naturals, no són eternes i immutables.

La història, la que ens precedeix i ens espera és aquesta pugna entre opressores i oprimides i és la nostra responsabilitat prendre-hi part.

Lluitem per recuperar les sobiranies que ens han pres, per ser lliures, per les oprimides, per a qui intenten callar, per les vaguistes del 29M i la resta de represaliades que lluiten pels nostres drets, per totes les presses polítiques, per què la lluita és l’única camí!

Lluitem per recuperar la sobirania productiva, per què les treballadores d’Ingesan, l’empresa de neteja municipal de Sabadell, tinguin unes condicions laborals dignes. Per què les treballadores del restaurant Santamasa i de tota la resta de la hostaleria puguin tenir una vida més enllà de la seva feina. Per què la hostaleria que nosaltres volem NO és així.

Volem recuperar la sobirania productiva perquè les treballadores del Taulí tinguin una feina digne, per què totes tinguem una sanitat pública i de qualitat. Per recuperar també la sobirania reproductiva.

Lluitem per recuperar la sobirania reproductiva i de cures. Per totes aquelles dones que ens troben immerses en múltiples jornades laborals, estant múltiplement explotades i quedant excloses de cotització. Aquelles que ja fa temps que patim i sostenim la crisi del treball i
de les cures: atenent i cuidant les persones malaltes que es desatenen als
hospitals; fent-nos càrrec de la dependència; educant als infants quan no hi ha
suficients escoles bressol perquè se n’ocupin; cuidant la gent gran quan les
residències i els recursos no arriben i sostenint diàriament les llars amb el
nostre treball.

Lluitem per recuperar la sobirania com a poble, per què no es qüestioni l’ús del català a les aules, per totes les que lluiten per la llibertat dels pobles. Per Guillem Agulló, assassinat per feixistes espanyolistes protegits per l’estat espanyol i pel nou bloc alliberat de la PAHC batejat amb el seu nom. Per la PAHC, exemple de lluita i solidaritat. Per què la solidaritat és la tendresa dels pobles.

Marcant-nos objectius clars però complerts com aquests veiem les nostres lluites quotidianes sota una nova llum. Al fer-ho ens adonem que totes son imprescindibles per alliberar-nos de tota opressió.

Quan plantegem que ho volem tot veiem tot el que ens uneix i tot el que ens separa d’ell. I és que ells no són res més que espoli, odi i repressió allà on nosaltres som construcció, plaer i solidaritat.

Som les classes productives plantant cara a les extractives. Les nostres cures mouen el mon, allò que sembrem ens alimenta, allò que produïm ens vesteix. Som hereves d’una història de lluita i antecessores de la victòria.

No hem de tenir por de derruir el seu món gris i opressiu, en podem construir un de nou.

És l’hora de bastir projectes col·lectius en què puguem realitzar-nos humanament, contra les seves ciutats mortes i el seu món de mercaderies.

Som nosaltres i només nosaltres, les classes populars, la majoria, qui hem de recuperar els espais comuns per tal de construir les alternatives al seu món absurd, a la seva urbanística grisa, a les seves estructures de poder totalitàries. Partint de les estructures del comú construirem unes vides merescudes de ser viscudes, perquè les seves ja les hem patit i no ho volem seguir fent

Cap a la vaga de totes, cap a la vaga general, cap a la ruptura amb els estats espanyol, francès i qualsevol altre que sigui arma d’opressió contra nosaltres.

No ens aturarem davant de res fins a recuperar totes les sobiranies que ens manquen!

Visca la lluita de la classe treballadora!

Visca la lluita feminista!

Visca la lluita dels pobles lliures!

Contra tota explotació: cada dia és Primer de Maig!

Convocatòries 1 de Maig:

10:15h Plaça del Coll – Sant Cugat del Vallès

11:30h Renfe Centre – Sabadell

18:00h Mercat de Santa Caterina – Barcelona

Les joves plantem cara a l’atur i la precarietat!

Des de l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Arran, volem donar eixida amb aquesta roda de premsa a la campanya per l’abril roig, una dinàmica que pretén des de hui, i fins al pròxim 1r de maig, posar damunt la taula la capacitat del jovent dels Països Catalans per fer valdre la unitat d’acció en l’àmbit sociolaboral arreu del país.

Amb més d’un 50% d’atur juvenil al nostre país, les joves de classe treballadora i especialment les dones, estem patint les conseqüències més directes de la completa re-estructuració del mercat laboral que s’està duent a terme amb el pretext de l’actual crisi capitalista. Som conscients però, de que aquesta dinàmica no respon a un fet casual, i que els efectes que en termes de precarietat laboral caracteritzen hui els nostres llocs de feina són el començament d’una nova etapa del capitalisme a escala global, on a les joves dels Països Catalans se’ns ha reservat el paper d’omplir amb feines precàries i temporals el nou mercat laboral.

Com també ho som del fet que l’actual taxa d’atur mai tornarà a nivells previs als de la crisi, i que l’objectiu de les grans multinacionals, el sector de l’hostaleria, les ETTs i totes les responsables de l’explotació que patim, és generar un exèrcit de reserva constant en forma d’aturades que pressione a la baixa les nostres condicions de treball i potencie la individualitat i la competitivitat entre treballadores com a única eixida possible.

Diàriament ens trobem amb salaris mísers i diferències de sous entre homes i dones, amb treballs sense contracte i per tant sense accés a baixes mèdiques ni cotització a la seguretat social i amb feines temporals o estacionals que ens generen inestabilitat personal i ens impossibiliten planificar les nostres vides o emancipar-nos. També la pluriocupació, les ETTs o els contractes de pràctiques no remunerades de Formació Professional i Universitats aguditzen aquesta explotació, que es converteix en doble en el cas de les dones joves de classe treballadora.

Com a dones llavors, enfrontem en primera persona els efectes de la doble jornada laboral a la llar i fora, així com de la divisió sexual del treball, la discriminació masclista, la pressió estètica i l’assetjament sexual, especialment als sectors de la restauració, l’hosteleria i l’oci nocturn. Davant els centres educatius i universitaris, que a través de convenis de pràctiques legalitzen el treball gratis al servei d’empreses que es lucren de la feina de les estudiants; davant les multinacionals, els grans magatzems i les tendes de roba que se’ns presenten com a espais idíl·lics per prosperar i fer nostre el “somni americà”, només la unitat, la solidaritat, l’acció i la lluita ens permetran revertir la situació i avançar cap a la recuperació i la conquesta de drets.

Amb l’horitzó present en fer front a totes les agressions esmentades, cal però tornar a posar damunt la taula les aspiracions emancipadores de les joves de classe treballadora, que només podran ser plenament realitzades amb l’organització de totes i l’articulació de lluites que ens facen avançar cap a la construcció del socialisme. Reivindiquem la necessitat d’aprendre de les vagues històriques de les milers d’obreres i camperoles anònimes que van donar la seua vida per construir un nou món al nostre país, així com la urgència d’una praxi internacionalista que vaja més enllà dels gestos de solidaritat, i que es plantege com una necessitat sense la qual no podrem enderrocar el nou cicle del capitalisme que s’inicia amb acords com el TTIP.

Passem doncs, de la indefensió a l’atac, per plantejar noves formes d’acció sindical que tinguen en compte les característiques del treball juvenil, per crear de xarxes de suport mutu i punts d’informació laboral. Per la unitat d’acció sindical, i per enfortir les assemblees de treballadores que desborden la dinàmica pactista dels grans sindicats que desmobilitzen les treballadores i impossibiliten la materialització de lluites emancipadores. Per elles, per nosaltres, per totes, les joves plantem cara a l’atur i la precarietat.

Les joves, apostem per la construcció d’uns Països Catalans socialistes i feministes!

 

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Comunicat d’ARRAN Sant Cugat contra la propaganda feixista de Societat Civil Catalana

El setembre de l’any 2014 es va constituir a Sant Cugat del Vallès una assemblea territorial de l’associació anomenada Societat Civil Catalana. Des de la seva constitució, aquesta associació s’ha dedicat quasi exclusivament a denunciar que l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès utilitzi l’espai públic per a penjar estelades.

Ho han fet a través tant de denúncies formals com a través de cartells on es pot llegir el lema “La sancugatenca és la de tots, l’estelada no.”

Arran d’aquestes denúncies, el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Barcelona ha desestimat la petició de Societat Civil Catalana perquè l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès retirés l’estelada ubicada a la plaça Lluís Millet, davant de l’estació dels ferrocarrils.

Davant d’aquests fets, ARRAN Sant Cugat no tolerarem que s’exhibeixi al nostre poble propaganda que s’interposa a la voluntat d’emancipació i apoderament del poble català en front de l’opressió exercida per l’Estat Espanyol. Per aquesta raó, hem re-encartellat a sobre dels cartells de Societat Civil Catalana. Ja són dues vegades que hem tapat aquests cartells i no dubtarem a tornar-ho a fer, les vegades que facin falta, per un Sant Cugat lliure de propaganda feixista.

 

 

Per l’alliberament nacional, de classe i de gènere dels Països Catalans

Independència | Socialisme | Feminisme

 

 

 

 

11 d’Abril de 2015

 

                 

El passat divendres 20 de març Sant Cugat va viure una jornada històrica amb la commemoració dels 20 anys de lluita juvenil a la nostra vila.

Des d’ARRAN Sant Cugat vam voler celebrar d’una manera molt especial aquesta data tant assenyalada que es va originar amb la creació de Maulets l’any 1995, la qual va suposar els primers passos de l’Esquerra Independentista en el nostre municipi.

 

Recordant la història

L’acte va començar amb una xerrada formada per quatre ponents: l’Aniol Pros, antic membre de l’assemblea de Maulets; l’Ignasi Bea, ex-militant de l’Assemblea de Joves de Sant Cugat; l’Albert Artigas, membre d’Arran Sant Cugat; i Núria Gibert, membre de la CUP i també ex-militant de Maulets i de l’Assemblea del Casal Popular la Guitza.
Tots ells van fer un repàs de la trajectòria de les seves organitzacions des dels seus inicis en el poble, van recordar les fites assolides tot explicant anècdotes i lliçons de vida del que per elles va ser “una escola de militància”.

 

El millor banquet ve acompanyat d’un regal

Un cop acabava la xerrada es va servir el sopar, una deliciosa paella feta per una companya de la CUP, aprofitem l’ocasió per fer-li saber des d’aquí com d’agraïdes estem d’haver pogut comptar amb ella.

Juntament amb el sopar vam regalar un llibret on queda plasmat mitjançant fotografies històriques tot el que han fet les organitzacions juvenils de l’Esquerra Independentista a la nostra vila al llarg d’aquests 20 anys.

Des de l’Assemblea de Maulets, passant per l’Assemblea de Joves, La Guitza, ARRAN i les organitzacions estudiantils com Alternativa Estel i el SEPC. El llibret també reserva un espai per la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista de Sant Cugat: la CUP i Endavant.

 

 

 

 

 

 

 

 

Concerts, manifest… i una sorpresa!

Tot havent sopat vam donar pas a les actuacions musicals. La primera actuació va anar a càrrec d’EINA en format acústic, els quals van tocar tot un repertori de cançons de l’Ovidi Montllor. Vam escollir aquesta actuació per tal de retre un petit homenatge a l’Ovidi, ja que aquest mateix mes també es compleixen 20 anys de la seva mort.

Després d’aquest emotiu recordatori, es va fer la lectura del Manifest posant èmfasi en la importància totes aquelles que han dedicat, en algun moment o altre, el seu temps en construir alternatives i fer de Sant Cugat un lloc per a tothom.

Just abans de l’actuació, impressionant com sempre, del Pulmón Beat Box, dos militants d’Arran ens van sorprendre amb un rap que identificava cadascun dels moments de lluita de l’Esquerra Independentista en el nostre poble.

 

 

“Som fills de l’esperit del combat maulet
Som hereus de la CAJEI i criats entre guitzes i guitzers
Dels barracons, dels murals del SEPC a les parets
De Torreblanca, de combatre aquesta lacra convergent
Insurgent és el jovent de la ciutat
Canya contra Espanya, tombem l’estaca del capital
Contra el classisme d’aquesta urbe
Rebentem el patriarcat

És Arran construint el feminisme
Som el foc
D’una marxa de torxes per les presses
Som els cops
Rebuts per les forces de l’ordre
Que hem crescut
Però seguim a la trinxera
Som la CUP, som Endavant, alliberant la nostra terra.
Som temeraris, seguim creant complicitats
Som la ressaca després d’una FMA
Som l’assemblea de joves rebentant a ciutadans
Som Sant Cugat, som capital del Vallès Occidental.

Som gais, som lesbianes, som gent de tota mena
Som assemblees de mil hores que valen la pena.
Som la massa, el poder, que no cau al parany
Senyalarem i combatrem al botifler de cada any
Som la guerrillera urbana, mai més submisa
A cada paret li declarem la guerra a Promusa
Dóna empoderada, cansada de ser fluixa
Som cada ou de pintura, som Hora Bruixa.

Som la resistència en aquesta ciutat malalta
Som cada bandera que al PP els hi falta.
Classe treballadora, que ja està farta
Som el poble, som el Quinto, som cada pancarta.
Som cada pintada, som cada vivència
Som cada sopar-tertúlia, som la independència
I després som un dissabte de ressaca
I tot i que no us moli, som “la kaka porta plaka”.

Som la ideologia que no es rebaixa
Som la PAH al carrer, okupant la Caixa
Endavant, a pas segur, tot i que lent
Som un cavall de Troia, som la CUP a l’Ajuntament
Som tacticisme, serem la glòria.
Som i serem 20 anys escrivint la història.”

 

Moltes gràcies a tots i a totes per venir i fer caliu, estem molt contentes de la jornada!

Una forta abraçada!

Enguany a Sant Cugat celebrem 20 anys!

20 anys  lluitant pels carrers de Sant Cugat per construir un moviment juvenil fort i organitzat
20 anys buscant alternatives a aquest model de CiUtat que no ens agrada, perquè exclou a gran part de la població.

Per tot això i pel que encara queda, creiem que s’ha de celebrar, i no trobem millor manera que amb tots i totes vosaltres; amb aquelles que van començar, des de zero i van fer créixer com si res l’esperança de viure i compartir la lluita, aquelles que ens van acompanyar i les que encara ens acompanyen.

Estem molt contentes de com han anat aquests 20 anys i esperem emportar-nos moltes alegries més dels que han de venir. Moltes gràcies!

 

L’esdeveniment serà divendres 20 de Març, al Casal de Mira-Sol (C/ Mallorca, 36).

20h Acte polític
21h Sopar (més endavant desvetllarem el menú)
22:30h Concerts: EINA en acústic i Pulmón Beat box!

Us hi esperem!

 

 

 

 

 

Fa quatre anys, una família va iniciar els tràmits per denunciar i exigir al Departament d’Ensenyament que els seus dos fills, alumnes de l’Escola Santa Isabel de Sant Cugat, poguessin matricular-se en castellà. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha respost obligant a aquest centre a donar un 25% de les seves classes en llengua castellana, limitant així l’ús del català a les aules i atemptant contra la immersió lingüística.

Davant d’aquests fets que considerem inacceptables, des d’Arran Sant Cugat volem fer públiques les següents consideracions:

1. Defensem el model d’immersió lingüística. Denunciem aquest atac a l’ús del català i a la immersió lingüística, fórmula aplicada al Principat des dels anys vuitanta que ha permès garantir la integració i el coneixement del català i del castellà per part de milers d’alumnes.

2. Reivindiquem la llengua catalana com a element de cohesió. No hem d’acatar cap tipus d’imposició provinent del TSJC ni de cap altre estructura de l’estat espanyol, dirigit per un govern feixista i declaradament espanyolitzador. Reivindiquem la llengua catalana com a element de cohesió i no pas com a instrument de confrontació.

3. Crida a la desobediència. Fem una crida a l’escola Santa Isabel i a tota la comunitat educativa a desobeir les imposicions provinents de l’estat espanyol per tal d’afeblir l’ús i l’estat de la nostra llengua. No permetrem l’espanyolització dels nostres infants ni la del nostre futur com a poble.
Per una escola de totes, escola en català!

Arran Sant Cugat, organització juvenil de l’esquerra independentista

9 de febrer del 2015

Notícies relacionades:

http://www.cugat.cat/noticies/politica/106676/l_escola-santa-isabel-acata-amb-resignacio-el-25per_cent-de-classes-en-castella

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2015/02/la-direccio-del-santa-isabel-defensa-que-la-llengua-catalana-es-la-vehicular-26523.php

Unitat Popular contra els botiflers

Sant Cugat va coronar al Pack AntiPÀHtic a la Consulta del Botifler en una jornada que va començar amb una xerrada sobre la Unitat Popular

Ahir va ser un dia dels bons al Casal Popular la Guitza, i res no va fallar. S’hi feien varies coses: d’una banda, tenia lloc una xerrada que reflexionava sobre la Unitat Popular, a càrrec d’Oriol Sánchez, membre d’Endavant i de la CUP, i de Julià Mestieri, de La Guitza i de la pròpia CUP; de l’altra, s’hi celebrava la Consulta del Botifler 2014, esdeveniment en què Arran Sant Cugat ens convida any rere any a premiar en clau irònica les pitjors actuacions dels pitjors personatges públics de la ciutat. Per si això no fos suficient per a algú, tot anava amenitzat amb un sopar popular, música i festa fins ben entrada la matinada.

La xerrada, que tal i com pretenien els seus organitzadors va evolucionar en un debat molt participatiu, girava al voltant de tres casos històrics d’unitat popular a partir dels quals s’havia de fer una anàlisi col·lectiva de la situació actual. Així doncs, la Espanya dels temps de formació de la Segona República, la Xina dels anys 30 que després de lluitar contra l’imperialisme europeu va haver de lluitar contra la seva pròpia burgesia i el colonialisme japonès i el Xile dels anys 70 van ser útils per veure com es podia forjar la unitat popular, quines estratègies s’havien pres i amb quins agents s’havia comptat.

Amb casos com els de Xile vam comprovar com la classe treballadora, malgrat viure al si d’una democràcia capitalista, pot arribar a ocupar les institucions creades per la burgesia. Presentats aquests tres casos, el debat va tornar al present i es va reflexionar sobre qui és el subjecte que ha de dur a terme la Unitat Popular, sobre quina és la situació en què ens trobem i sobre quins són els enemics a combatre, com podem assolir-la tant a nivell local com nacional.

Vots per a tots els botiflers

Un cop la xerrada va acabar, la Consulta del Botifler va prendre protagonisme. Hi havia penjats a la paret alguns cartells informatius dels mèrits de cada candidat: el Pack AntiPÀHtic, format per CatalunyaCaixa, Mossos i Mercè Conesa, per la seva actuació coral repugnant vers l’acampada de 115 dies de la PAH al carrer Villà; el Pack AntiDona, amb Vox, PP i Bruno de Salvador, per no deixar a les dones decidir sobre els seus propis cossos; i al Pacte pel Silenci de l’Ajuntament i el lobby silenciós, que han convertit en paper mullat un consens sobre la vida nocturna al poble aconseguit després de molts mesos de negociació.

Així, mentre corrien plats de menjar i se servien les primeres cerveses, la ràtio d’indecisos baixa-va i les urnes es s’omplien. El sopar, prou atractiu en contingut i exigència econòmica, havia aconseguit fer petit el casal: amanida de pasta, croquetes i patates per només cinc euros. Cap allà a la mitjanit, es va decidir allargar una hora més la festa de la democràcia, per tal que aquells qui anessin arribant poguessin dir-hi la seva.

Finalment, després que un fumador despistat entrés a emetre el seu vot a corre-cuita, els organitzadors es van endur les urnes. Havia arribat l’hora del recompte. Uns minuts més tard, micròfon en mà i amb la parròquia expectant, es cantaven els resultats amb l’escrutini finalitzat. I si bé és cert que totes tres candidatures haurien merescut guanyar, només una podia fer-ho: “en el tercer lloc, malgrat tots els mèrits fets, i amb el 30% dels vots… El Pacte pel Silenci!”. Després de varies reaccions, algunes precisament no gaire silencioses, va poder-se cantar el segon classificat: “en el segon lloc, amb el 34,5% dels vots aconseguits… el Pack AntiDona!”. Un anunciament, és clar, que ens avançava qui era el guanyador. I és que el Pack AntiPÀHtic, que va acabar adjudicant-se el 35,5% dels vots, hauria pogut amb qualsevol cosa.

Així va ser com a la Guitza, que presentava un aspecte envejable, s’hi va tornar a oferir un oci alternatiu a un poble que, així sí, fa goig.

 

 

Notícies als mitjans Santcugatencs:

Conesa, els Mossos i CatalunyaCaixa, designats ‘Botiflers de l’Any’ – Cugat.cat

Conesa, Mossos i Catalunya Caixa, botiflers de l’any 2014 – TOTSantCugat

 

 

Santcugatencs i santcugatenques, arriba un dels esdeveniments més democràtics i populars dels Països Catalans.

Arriba la Consulta Botiflera 2014!

Des d’Arran Sant Cugat, com cada mes de gener, volem fer un reconeixement públic i honest a les persones i partits que l’any anterior han desgovernat el nostre poble amb actuacions vergonyants i miserables. Som conscients que les tres candidatures estan àmpliament preparades per fer-se amb la victòria, però us convidem malgrat això a triar-ne una i votar-la!

Però atenció! L’edició d’enguany porta novetats i no es votarà per Internet a través del nostre blog. Aquesta vegada el poble s’haurà de mobilitzar i sortir de casa! Aprofitant que el proper divendres 6 de febrer organitzem una xerrada sobre la Unitat Popular al Casal Popular La Guitza (una jornada que acabarà amb sopar, música i festa), les votacions es duran a terme allà mateix de les 19h de la tarda a les 24h de la mitjanit! Estarem molt contentes de veure-us-hi a totes!

 

A continuació us adjuntem les tres propostes nominades amb els seus mèrits respectius. Camarades, participeu de la consulta encara que el Tribunal Constitucional ens la suspengui!

 

PACKTE PEL SILENCI

Qui són?

L’ajuntament i el lobby silenciós.

Per què els nominem?

Després de 2 anys de negociacions entre entitats, associacions de veïns, bars i restaurants,…es va elaborar un document de consens, el Pacte per la Nit, que establia una normativa sobre l’activitat nocturna a la ciutat i que satisfeia les necessitats i demandes de les diverses parts. Tot i així, l’ajuntament no ha fet mai efectius aquests acords i, de fet, enguany ha decidit unilateralment desestimar el Pacte arran de les pressions d’un grup de 40 de veïns i veïnes constituïts en “Veïns contra el Soroll”. Aquest grup, que neix amb l’objectiu de vetar qualsevol activitat al centre de la ciutat que pugui generar soroll, ha estat el responsable de fer traslladar jocs d’un parc infantil de Rambla del Celler perquè el soroll dels infants els generaven molèsties. Davant d’això, denunciem el paper de l’Ajuntament en promoure un model de ciutat-balnerari, incomplint acords presos mitjançant la negociació col·lectiva entre diversos sectors de la ciutat i cedint davant de les pressions d’un petit sector de veïns que defensen els seus propis interessos. Reivindiquem una ciutat que defensi seu teixit associatiu, que pugui gaudir d’activitats lúdiques i culturals, també al centre de la ciutat, i que fomenti un espai d’entesa i diàleg entre les entitats i els veïns per tal de construir una convivència basada en el reconeixement i el respecte mutu. I que tots i totes som veïns!

 

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.cugat.cat/noticies/societat/104282.htm

http://www.cugat.cat/noticies/politica/102800.htm

http://www.cugat.cat/noticies/politica/102336.htm

http://www.cugat.cat/noticies/societat/104880.htm

http://www.cugat.cat/noticies/societat/105335.htm

 

PACK ANTI-DONA

Qui són?

Vox, PP i Bruno de Salvador.

 Per què els nominem?

Aquesta nominació gairebé no mereix presentació. El mateix any en què s’havia d’aprovar la contrareforma de la llei de l’avortament, que la lluita feminista ha aconseguit frenar, el dret al propi cos ha estat un tema important a l’agenda política dels partits de Sant Cugat. La defensa de la prohibició de l’avortament va estar capitanejada a principis d’any pel mateix PP fins que el mateix partit a nivell estatal va retirar la contrareforma. Després d’això, el regidor del PP fins aleshores, Bruno de Salvador, va abandonar el partit perquè considerava una “traïció” que Rajoy no tirés endavant la prohibició de l’avortament. Tot això amenitzat per les més ridícules pica-baralles entre l’ex-regidor i el PP. Però la novetat d’aquest 2014 ha estat la incorporació a l’escena política de Vox Sant Cugat, que es presentarà per primera vegada a les properes eleccions municipals. Aquesta formació de dretes i ultra-conservadora en el seu acte de presentació a Sant Cugat i amb la presència dels grups pro-vida Hazte oír i Derecho a vivir va defensar com un dels seus eixos principals “la defensa dels dret a la vida dels concebuts no-nascuts”. De ben segur que sentirem a parlar d’aquest nou partit a Sant Cugat que en la seva primera aparició ja va deixar ben clara la seva postura contra els drets de les dones.

Els nominem perquè defensem un avortament lliure i gratuït i el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, la maternitat i les seves pròpies vides. I també perquè sabem que els que es reivindiquen com a “pro-vides” són els mateixos que defensen polítiques socials i laborals que ens condemnen a la precarietat i a vides de misèria i pobresa. Prou hipocresies i atacs als drets de les dones!

 

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/11/vox-es-presentara-a-les-municipals-amb-gent-de-sant-cugat-24962.php

http://www.cugat.cat/noticies/politica/103045.htm

http://www.cugat.cat/noticies/politica/103647.htm

http://www.cugat.cat/noticies/politica/103441.htm

http://www.cugat.cat/noticies/politica/95753.htm

http://www.cugat.cat/noticies/politica/95923.htm

 

PACK ANTIPAHTIC

QUI SÓN?

Caixa Catalunya, Mossos i Mercè Conesa.

 PER QUÈ ELS NOMINEM?

Les nominacions a CX, els mossos i Mercè Conesa sorgeixen arran de les moltes i diverses traves que han anat posant a la PAH Rubí en la seva lluita de reivindicar un habitatge digne per a tothom.

Primerament nominem a CX per no oferir cap tipus de solució a unes famílies que van estar-se 115 dies –incloent-hi els dies festius nadalencs- acampades en una oficina fins que no van sentir-se pressionats per altres actors del seu interès. Als mossos, per el brutal desallotjament de membres de la PAH i altres col·lectius que van anar-hi a donar suport la nit del 10 de Novembre, mostrant així un altre cop, al servei de quins interessos estan. Per últim a Mercè Conesa, per voler-se penjar la medalla d’haver ajudat en la medicació de les negociacions de la PAH amb CX quan va ser el seu equip de govern qui va multar als acampats reiteradament en un intent de fer-los dissuadir en la seva lluita.

Reivindiquem la lluita que la PAH Rubí ha estat duent a terme a la nostra ciutat aquests dies i admirem la seva persistència malgrat els entrebancs que els nominats a aquest premi els hi ha volgut posar.

 

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.cugat.cat/noticies/videos/104226 Notícia i vídeo del desallotjament

http://www.cugat.cat/noticies/societat/106011/acord-definitiu-entre-la-pah-de-rubi-i-catalunya-caixa

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2015/01/la-pah-de-rubi-aixeca-l-acampada-despres-de-115-dies-25996.php

https://www.youtube.com/watch?v=-Ct4nLJOVYI&feature=youtu.be

http://www.ccma.cat/324/Desmantellen-lacampada-de-la-PAH-a-Sant-Cugat-per-reprendre-les-negociacions/noticia/2629654/