Cap excusa pels feixistes, cap descans per als capitalistes! Avui com ahir, no passaran!

Els Països Catalans ens trobem en un context de creixement de la desigualtat social propiciat pel viratge polític de reforçament del neoliberalisme que amb l’excusa de la crisi ens està encaminant cap a un sistema cada vegada més salvatge on els nostres drets i llibertats s’estan esfondrant per donar pas a una etapa molt més crua del capitalisme.

861358_532647486779368_398663944_o

Aquest seguit de reformes i mesures, però, vénen acompanyades de l’estratègia de la burgesia per assegurar el manteniment de la seva hegemonia de classe. Així, com davant l’important augment de la mobilització social els nostres governants pretenen mantenir l’status quo mitjançant l’enduriment del codi penal i enfondint la cultura de la por, hi ha altres estratègies clarament més menyspreables: N’és el més clar i dur exemple l’augment del discurs racista i xenòfob.
Aquest és un recurs tant mesquí com fàcil, que no busca més que enganyar les classes populars focalitzant la frustració i la ràbia que provoca la misèria capitalista cap al sectors més desfavorits i desprotegits; Cap a un blanc fàcil a qui culpabilitzar mitjançant discursos i arguments populistes fàcilment digeribles per la població i corroborats pels mitjans de comunicació i opinòlegs de torn. Qui, al servei de les elits econòmiques, fan la feina bruta al sistema normalitzant i sembrant la llavor de l’odi pretenent ennuvolar-nos i evitar que assenyalem als veritables botxins de la classe treballadora; Els únics que malgrat l’estafa que representa la crisi econòmica segueixen augmentant els seus beneficis a costa de les nostres vides, aquells qui anys i anys d’excessos i especulacions ens ha portat a la situació d’emergència social actual, els poderosos: Banquers, empresaris i polítics, la burgesia; Els mateixos enemics de classe de sempre.

I no és un recurs nou, i en tenim l’evidència en tots els moments de xoc econòmic que des del sorgiment dels moviments feixistes i nacionalsocialistes de principis de s.XX on els discursos populistes basats en l’odi s’han alimentat del descontentament popular per canalitzar-lo en l’atac cap a les minories ètniques i culturals. És per això que ara més que mai el jovent ens hem de mantenir ferms en la lluita contra el feixisme i les seves múltiples facetes, des del carrer fins a les institucions, desemmascarant-lo i atacant-lo d’arrel. I ser capaços d’assenyalar lo com una eina al servei del capitalisme per tal d’afinaçar l’hegemonia de classe de la burgesia en un moment on la legitimitat del sistema, així com les seves velles estructures de poder, s’estan veient qüestionades contínuament.

És per aquest motiu que el jovent dels Països Catalans no pensem donar cap excusa per als feixistes ni cap respir per als capitalistes. Perquè avui com ahir: No passaran!

El feixisme avança si no se’l combat, una realitat a l’Europa capitalista del 2013

Açò és un fet que podem constatar arreu del món i que s’està agreujant de manera generalitzada al vell continent. Els partits i organitzacions d’extrema dreta, o en alguns casos obertament neonazis, estan fent del discurs filo feixista un problema social i polític real a l’Europa del capital. L’avanç d’Alba Daurada a Grècia, la gran influència que ha tingut els darrers anys la “Lliga Nord” a Itàlia o la formació de milícies paramilitars a Hongria (la Guàrdia Hongaresa, controlada pel partit neonazi “Jobbik”) en són un bon exemple.

Al nostre país, tot i que amb certs matisos, també s’està produint un augment del discurs racista i xenòfob: Per una banda, veiem l’avanç a la Catalunya Nord del Front Nacional de Marie Le Pen. Mentre que als territoris sota dominació espanyola els partits com PP, UPyD i C’S també van fent seu el discurs xenòfob, amb el clar exemple del racista alcalde de Badalona Xavier G. Albiol o les inexistents reticències que aparentment van tindre aquests partits en alinear-se amb partits i organitzacions obertament feixistes i racistes el darrer 12-0 a Barcelona, on convocaven de la mà de DN, l’MSR, PXC o el Casal Tramuntana per “fer front” al procés independentista principatí. Tampoc podem oblidar que amb l’excusa de la crisi s’estan duent a terme polítiques en contra de la salut i benestar de la població nouvinguda, per exemple la retirada de la targeta sanitària a totes aquelles persones que no tingueren els papers en regla o l’augment dels Centres d’Internació d’Emigrants (CIE’s), que no són més que presons totalment hermètiques i sense transparència on els drets més bàsics de les migrades són vulnerants de forma totalment impune i al marge de la llei.

antifaFINALPer altra banda, les organitzacions neonazis i ultradretanes que han actuat els últims anys al nostre país i a la resta de l’Estat espanyol, davant la situació d’avanç a la resta d’Europa i el seu aparent endarreriment, fa mesos que proven d’estretir llaços principalment amb el feixisme italià i amb els neonazis grecs d’Alba Daurada. Podem vore reflectits aquests contactes relativament recents en l’intent de materialitzar un front comú feixista a l’Estat espanyol (Amanecer Dorado) o en l’obertura de casals com són Zona Cero a Castelló de La Plana o el Casal Tramuntana al Barri del Clot de Barcelona i la seva integració en el “proyecto impulso”, imitant l’estratègia del feixisme autònom italià de Casa Pound.

Tot açò, s’ha revifat en gran part per la impunitat de la que gaudeixen les accions neonazis i el discurs racista en general. Aquesta impunitat es fa palesa amb diferents exemples com ara l’agressió per part d’uns neonazis a un menor indi al barri del Raval de Barcelona fa tan sols unes setmanes, el recent atac al casal Tio Cuc d’Alacant o els últims enfrontaments entre neonazis ultres i afins al casal Zona Cero de Castelló amb antifeixistes de La Plana.

Però és l’assassinat de Guillem Agulló, veí de Burjassot i militant de Maulets, l’atac més dur que hem rebut. Va morir a mans d’un grup de neonazis a Montanejos l’11 d’abril del 1993 i el seu assassinat va comptar amb el beneplàcit dels poders fàctics de l’Estat. El seu assassí tan sols va complir quatre dels 14 anys als quals va ser condemnat a presó i ara es troba imputat en l’operació Panzer. Aquest fet demostra la impunitat amb la qual compten els agressors feixistes.

Perquè tenim memòria i no oblidem les agressions que es produïren i encara a dia d’avui seguim patint. Perquè entenem la lluita antifeixista com a nostra i apostem per la conscienciació col·lectiva i l’acció directa.

Per Guillem i per totes les víctimesdel feixisme i el racisme d’ací i d’arreu del món.
Perquè 20 anys no ens han fet oblidar-te.

Cap excusa pels feixistes, cap respir per als capitalistes!
Avui com ahir, no passaran!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s