LES DONES PRENEM ELS CARRERS!

Imatge

NI A CASA
NI A LA FEINA
LES DONES PRENEM ELS CARRERS!

Històricament els sistemes econòmics s’han sostingut gràcies al treball invisible, no reconegut, que estem obligades a fer les dones. Funcionen gràcies a una determinada estructura familiar que els ha permès assegurar la força de treball a través del treball reproductiu que duem a terme les dones en l’esfera domèstica.
Les organitzacions i institucions socials, segueixen sense considerar que la cura de la vida humana és una responsabilitat social i política.
Les retallades socials dels serveis públics en la cura de les criatures, les persones grans i les dependentes, l’habitatge, la sanitat, l’educació, el transport i les pensions, elements tots ells bàsics per garantir els drets de les persones, ens fan més vulnerables, les dones, i també retallen la nostra autonomia, les nostres possibilitats en el món laboral i l’esfera social, pública, i ens dificulten el nostre propi empoderament.
Això és així  perquè en el nostre dia a dia augmenta forçament la nostra dedicació a totes les tasques reproductives i de cura que depenien de tots els serveis i sectors precaritzats per les retallades, molts dels quals han desaparegut.

El resultat és que les dones hem perdut qualitat de vida, ja que acabem desenvolupant el treball assalariat, majoritàriament precari i de manera discriminatòria, i , a més, el treball domèstic que realitzem de manera gratuïta perquè “ens toca”. No hem de caure al parany que ens han venut sindicats grocs i patronal sobre la “conciliació laboral”; les jornades imposades per les retallades laborals són rígides i les dones ens veiem abocades a escollir entre reduccions de jornada i la feina de la llar.
Les successives reformes laborals dutes a terme pels governs de l’Estat espanyol ens condemnen a patir molta més temporalitat als llocs de treball, a la deslocalització geogràfica, a ser més fràgils davant l’assetjament laboral, a patir l’acomiadament lliure en situacions com un embaràs, i formar part dels altres índex d’atur  que en el cas de les dones ha pujat un 18,3% respecte l’últim trimestre de l’any anterior. En definitiva, això es tradueix en una forta feminització de la pobresa.

Fem una crida a totes les dones, a les treballadores, a les aturades, a les qui mai han estat contactades perquè el seu treball no és reconegut socialment, ja que treballen a casa tenint cura de la llar, dels fills o de persones dependents, a adherir-se a la vaga general del proper 14 de novembre, fent vaga al lloc de treball, a les seves llars, no consumint i participant de les mobilitzacions.

Ni cures, ni consum, ni treball assalariat, el 14N les dones fem vaga!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s