El passat 21 de març a l’Audiència Pública, Arran vam retornar a l’Ajuntament tres plaques amb noms d’alcaldes franquistes que té, encara a dia d’avui, Sant Cugat: Nicolás Villar, Josep Barnils i Pau Muñoz. L’alcaldessa Mercè Conesa va afirmar que se’ns obriria un expedient sancionador tal i com podem sentir en el tall de veu de la notícia del Cugat.cat on diu que “S’obrirà un expedient perquè és un acte vandàlic. Entenc la finalitat però la fi no justifica els mitjans”.

Abans de continuar, voldríem fer un exercici de memòria, concretament de Memòria Històrica, i recordar que l’Article 15 de la llei homònima diu que: “Les administracions públiques, en exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació personal o col·lectiva de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.

El passat dissabte 5 de març, la territorial d’Arran Vallès Occidental vam organitzar una taula rodona sobre les necessitats de la lluita juvenil a Cal Temerari. Vam comptar amb dues ponents de luxe: Maria Rodó exmilitant de la CAJEI, activista feminista, investigadora a la UOC sobre geografies feministes i de la joventut, i coautora del llibre Rebels amb Causa: manifest juvenil contra el poder adult; i Iñaki Gil de San Vicente, pensador basc lligat al moviment d’alliberació per una Euskal Herria independent, socialista i feminista.

La xerrada es va fer en streaming i la podeu recuperar al següent enllaç (comença al minut 10). Primerament Maria Rodó parla sobre poder adult i seguidament Iñaki Gil de San Vicente ens parla de poder juvenil. Al final hi ha un torn de preguntes. A la xerrada hi van assistir una tretena de persones i després va haver-hi pica-pica.

Us deixem també amb la crònica que El Cugatenc va fer de la xerrada.

https://www.elcugatenc.cat/joves/poder-juvenil-poder-adult-arran-sant-cugat

 

Ja tenim botifler de la precarietat 2015!!

Les votacions per a aquesta edició del guardó de botifler de l’any van tancar-se aquesta passada nit a les 12. Un centenar de persones han votat i els resultats són els següents: En empat al quart lloc amb un 16,1% dels vots, les ETT I el Grup Informa. En segon lloc, amb el 28%dels vots, doméstico labora. I per últim, s’ha emportat el premi botifler de l’any amb un 39,8% dels vots la fàbrica DELPHI.

Com sabeu, no és cap premi físic sinó un guardó simbòlic que pretén assenyalar a totes aquelles persones, organitzacions o grups que durant l’any han fet quelcom en contra de la nostra ciutat. L’any passat, els guanyadors van ser el Pak antiPAHtic, (Caixa Catalunya, els mossos i l’alcaldessa, Mercé Conesa) per la repressió brutal que van fer a la lluita de la PAH Rubí al nostre poble.

Aquest any, hem volgut emmarcar el Botifler de l’any dins de la campanya nacional d’arran Sostre i Treball i per això l’hem anomenat Botifler de la Precarietat, buscant assenyalar als explotadors més miserables del nostre poble.

 

Vam nominar a la fàbrica DELPHI perquè ha anunciat la seva intenció de tancar la fàbrica de Sant Cugat, fet que provocarà l’acomiadament de 540 persones i que posa en risc la feina de 160 persones més subcontractades. No és el primer cop que l’empresa actua sense tenir en compte les necessitats de les treballadores, ja que al 2013 ja va acomiadar a través de l’aplicació d’un ERO 170 treballadores.

Tancarà la fàbrica per portar la producció a Romania o a la Xina, en busca de mà d’obra més barata per tal de mantenir els seus beneficis, ja que encara que addueixi pèrdues de 100M d’€ per justificar-ne el tancament, els ingressos a la zona europea de la multinacional han augmentat un 6% el darrer any.

Aquest és el nostre tret de sortida a les accions locals que farem dins de la campanya Sostre i Treball, per reivindicar el dret d’emancipació i un treball digne per a les joves.

http://www.cugat.cat/noticies/societat/117426/l_empresa-delphi-guanya-el-premi-botifler-de-l_any

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/ciutat/politica/delphi-es-el-botifler-de-l-any-de-sant-cugat-segons-arran-58961102.html

 

‪#‎CarrersInsubmisos‬

Fa una setmana Sant Cugat del Vallès es despertava una mica més lliure.

És habitual passejar pel nostre poble i llegir “Avinguda de l’alcalde Barnils”, “Plaça Doctor Villar”, “Carrer de Pau Muñoz i Castanyer.” Tres noms de tres carrers o places de Sant Cugat, l’últim d’ells, assignat per l’ajuntament l’any 2004. Aquests tres carrers reben el seu nom en honor a tres alcaldes Sant Cugatencs, casualment tres homes, que van ser alcaldes durant la dictadura franquista, tres exrepresentants del seu règim al nostre poble. Des d’Arran Sant Cugat creiem que és intolerable que els carrers del nostre poble commemorin aquests tres corresponsables de la misèria i la repressió de la que va ser víctimes al nostre país durant més de quaranta anys.

Arriben els premis Botifler de la Precarietat!

Aquest any Arran Sant Cugat volem donar el premi de botiflers a aquelles empreses que ens condemnen a la precarietat! Ens centrem en aquest aspecte emmarcant­nos en la campanya nacional Sostre i Treball, perquè les joves estem fartes que se’ns precaritzi a les feines, ens condemnin a la misèria i no tinguem possibilitats d’emmancipar­nos!

Les quatre empreses santcugatenques són paradigma de la precarietat que vivim la classe treballadora, i especialment com a joves i com a dones, i per això us convidem a participar de les votacions per tal de triar quina és l’empresa mereixedora de tan dubtós reconeixement.

Podeu votar al candidat més miseràble al següent enllaç http://goo.gl/forms/dzWFDl89Tb

Les joves volem sostre i treball dignes!

Delphi: Multinacional que deixa al carrer 540 treballadores per anar a explotar a un altre país!

Nominem l’empresa proveïdora de peces d’automòbil perquè ha anunciat la seva intenció de tancar la fàbrica de Sant Cugat, fet que provocarà l’acomiadament de 540 persones i que posa en risc la feina de 160 persones més subcontractades. No és el primer cop que l’empresa actua sense tenir en compte les necessitats de les treballadores, ja que al 2013 ja va acomiadar a través de l’aplicació d’un ERO 170 treballadores.

Tancarà la fàbrica per portar la producció a Romania o a la Xina, en busca de mà d’obra més barata per tal de mantenir els seus beneficis, ja que encara que addueixi pèrdues de 100M d’€ per justificar­ne el tancament, els ingressos a la zona europea de la multinacional han augmentat un 6% el darrer any.

Més informació:

http://www.ara.cat/economia/Delphi­tanca­Sant­Cugat­perillen­540­llocs-
treball_0_1516648446.html

http://www.cugat.cat/noticies/economia/116568/la­planta­de­delphi­a­sant_cugat­tancara­i-
deixara­sense­feina­540­persones

http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/delphi­cerrara­planta­sant­cugat­finales­ano­4871583

http://www.expansion.com/catalunya/2016/02/04/56b331e446163fc6708b4614.html

Ett’s (Randstad, Manpower, Adecco, Temporal Quality): Precarització i temporalitat per les treballadores, aprofitant­se de la necessitat de feina!

Les ETT’s són el paradigma de la precarització de les treballadores, especialment dels col∙lectius amb més risc d’atur: joves, dones, aturades de llarga durada i immigrants. Les ETT’s s’enriqueixen amb la cessió de mà d’obra a altres empreses, que aprofiten els sous ridículs que paguen les ETT’s per poder tenir treballadores que, amb la mateixa feina i hores treballades que altres, cobren fins a un 40% menys. Contracten persones a través d’ETT’s especialment per no haver de complir els convenis de les seves empreses, aconseguits amb la lluita col∙lectiva, i per estalviar­se les cotitzacions a la Seguretat Social. Són claus per intensificar la precarietat tant pel sou com per una altra qüestió fonamental, la temporalitat, ja que tenen una legislació pròpia que les permet fer contractes per setmanes, dies o fins i tot hores.

No només s’enriqueixen a costa dels col∙lectius amb més necessitat de feina com el jovent sinó que a més contribueixen a facilitar a les empreses mà d’obra barata i sense drets laborals!

Més informació:

Feu clic per accedir a guia­ett.pdf

Grup Informa: “La informació és un negoci”, Joan Múrcia dixit. Grup Informa és explotació!

Nominem el Grup Informa, propietat de Joan Múrcia, perquè exploten les seves treballadores fins a l’extrem a través de diferents pràctiques: diverses treballadores han denunciat impagaments salarials, contracten persones amb problemes d’inserció laboral (aturades de llarga durada o persones amb diversitats funcionals) per cobrar les ajudes i subvencions pertinents però després no els abonen els sous, ho fan tard o només parcialment. A més, exploten especialment les joves ja que es nodreixen de la feina de becàries estudiants de periodisme a les quals ofereixen sous de 80 euros al mes per mitja jornada que fins i tot en molts casos no arribaven a pagar, a més a més de no deixar signar les notícies a les treballadores. Han arribat a oferir 3 €/h per coordinar un diari en una localitat, i davant les queixes de les treballadores, reaccionen amb silenci o un tracte degradant.

Més informació:

http://www.respostasolidaria.cat/?p=230

http://www.respostasolidaria.cat/?p=227

http://www.respostasolidaria.cat/?p=223

http://www.respostasolidaria.cat/?p=236

http://www.media.cat/2015/06/17/grup­informa­lexemplificacio­de­la­precaritzacio­del-
periodisme/

http://cerdanyolainforma.com/?p=4038

Domestico Labora: empresa de “distribució” d’empleades de la llar

Aquesta empresa basa la seva activitat econòmica en distribuir empleades de la llar a les cases que els ho demanen, fent d’intermediaris en la contractació de persones que porten les tasques domèstiques d’una casa.

L’assignació del treball reproductiu i de cures a les dones i la seva invisibilització social ha estat i segueix sent un dels pilars de l’opressió que el patriarcat exerceix sobre el gènere femení, i aquesta empresa no només contribueix a la perpetuació de la divisió sexual del treball, ja que quan parlen de feines amb menys reconeixement social i feminitzades com per exemple planxadores, personal domèstic de neteja o cuidadores d’infants, ho fan només “oferint” dones per fer­les, mentre que quan parlen de formadors, cuiners o xofers sempre ho fan en masculí, sinó que a més a més amb la imatge que donen associen els casos en què aquest treball es mercantilitza amb dones d’origen llatinoamericà. Això perpetua la doble jornada per les dones i l’estigmatització de les tasques associades a les dones, menys valorades i per tant més fàcilment precaritzades, i a més a més contribueix a la globalització del treball reproductiu i de cures fent que dones de països del sud global assumeixin aquesta feina a través de treball precari.

Més informació:

http://www.domesticolabora.com/

Aquest dijous 10 de Setembre a partir de les 21h, us esperem a la Plaça Pep Ventura!

A Sant Cugat som moltes que ens agrada gaudir de la nostra ciutat i de les tradicions que ens brinda. Quin millor moment que la revetlla de l’11 de setembre per trobar-nos.

Activitats:

21h Sopar de pintxos a preus populars!
22h Concurs de garrotins (amb premi pel guanyador/a!)
23h Concurs de titius (amb premi pel guanyador/a!)
00h PD Smarx City

Us hi esperem!

El passat diumenge 6 de setembre vam presentar la campanya SOM Poble Treballador! SOM Països Catalans. L’acta es va dur a terme al Fossar de les Moreres amb els parlament de Helena Vázquez (militant d’ARRAN), Joan Teran (militant d’Endavant-OSAN i la CUP), Maria Plana (Som Països Catalans), Feliu Ventura (cantautor) i Anna Gabriel (militant d’Endavant-OSAN i la CUP).

Manifest de la campanya:

Construït des del seu propi naixement sobre la base de l’assimilació d’uns pobles i l’intent d’aniquilació d’uns altres, l’estat espanyol i la seua estructura organitzativa representen el projecte de les classes dominants, de les elits burgeses. Un projecte que en l’actualitat esdevé herència directa de les institucions franquistes i que es creà per garantir la supervivència i la plena integració dels oligopolis empresarials en el capitalisme europeu. La necessitat de Trencar amb el Règim del 78 vol dir per al jovent dels Països Catalans exercir la nostra sobirania com a poble, qüestió que anirà indissolublement lligada a la desobediència, i que només serà possible amb l’organització i la lluita als carrers colze a colze amb la resta del moviment popular.

L’estat espanyol, un cop finalitzada la falsa transició, s’estructurà per tal d’adaptar-se a les necessitats de l’imperialisme i el capital financer i garantir així la seua entrada a la Unió Europea. Per fer-ho, les classes dominants anaren de la mà dels sindicats pactistes que hui traïxen els interessos de les joves de classe treballadora, d’una església que encara imposa la seua voluntat patriarcal per sobre els drets de totes les dones i amb un sistema jurídic que convertí de la nit al dia el Tribunal d’Ordre Públic franquista en l’actual Audiència Nacional, la mateixa que jutja joves per la seua militància política arreu dels pobles oprimits sota la jurisdicció espanyola.

És per això que reivindiquem que qualsevol projecte polític que no plantege el trencament directe amb totes les institucions nascudes de la voluntat de dominació capitalista i patriarcal, és a dir, amb l’Estat Espanyol, l’UE i la OTAN; i que no ho faça amb la perspectiva de la necessària solidaritat internacionalista que permeta construir una Europa dels pobles, mai serà un veritable projecte emancipador.

Ens trobem a l’actualitat amb mostres evidents de l’esgotament dels pactes entre elits que es van donar al 78 i les diferents mobilitzacions succeïdes arreu del nostre país així ho han demostrat. La confrontació entre la voluntat emancipadora del nostre poble i els processos d’espanyolització i recentralització s’ha materialitzat en les lluites en defensa de l’escola pública en català, contra la supressió de línies, front al tancament de RTVV o contra l’aprovació de la Llei de Senyes d’Identitat al País Valencià; contra el intents d’espanyolització del govern Bauzà amb les històriques mobilitzacions en contra el TIL i les retallades en educació a les Illes Balears i Pitiüses; o amb el procés sobiranista a les comarques de Catalunya (excepte a la Catalunya nord) i la negació per part del govern espanyol del dret a decidir d’aquestes.

Cal per això tindre clar que ha estat aquest cicle de mobilitzacions i no cap procés electoral el que ens ha conduït cap la situació actual, on quasi 40 anys després d’aquella falsa transició on les classes populars catalanes foren traïdes per les renúncies de l’esquerra institucional, el debat que es posa damunt la taula torna a ser el mateix: reforma o ruptura. O acceptar el joc de les Comunitats Autònomes que neixen de la voluntat de mantindre la indisoluble unitat de la “nació” espanyola, o trencar amb elles. Nosaltres ho tenim molt clar; apostem per la ruptura, hem decidit desobeir.

El model d’estat actual s’està reformulant i la nostra tasca com a joves organitzades i revolucionàries és fer aquesta crisi irreversible, apostant per la construcció d’un moviment juvenil sòlid que ens faça avançar en la generació del poder popular que ature qualsevol intent de traïció cap als interessos de les classes populars. Perquè els Països Catalans seran símbol de llibertat o no seran!

Trenquem amb el Règim del 78!

Desobediència per la independència!

Construïm uns Països Catalans socialistes i feministes.

Des de l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista entenem la defensa i preservació de la natura com una necessitat revolucionària. No hem de deslligar la independència, el socialisme i el feminisme del medi natural, ja que engloba tot allò que ens sosté. És totalment necessari protegir el medi de qualsevol activitat humana que el perjudiqui per poder desenvolupar el nostre projecte de manera sostenible. Entenem l’ecologisme, doncs, com un eix fonamental a desenvolupar per transformar la societat, alhora que per procurar a la terra i les que l’habitem, un futur digne.

Creiem que hem de caminar cap a un model socioeconòmic més sostenible i respectuós amb el Medi Ambient, que prioritzi la preservació comuna del territori al benefici privat. Que no permeti saquejar sistemàtic
ament els recursos naturals, que vetlli per a la recuperació dels ecosistemes danyats i que asseguri la bona gestió de la terra, perquè pugui ser un mitjà de producció agroalimentària al servei de les necessitats de les classes populars.

Les polítiques de protecció del territori als Països Catalans estan clarament enfocades al benefici privat de les empreses enfront de la preservació comuna de l’entorn. Es construeixen preses per al desenvolupament de les grans zones urbanitzades, es privatitzen afloraments d’aigua amb l’escut de la seva potabilitat, l’aigua dolça es malbarata constantment, tant en l’agricultura intensiva com en la indústria i en l’oci, i es nega a qui no pot assumir els elevats rebuts.

L’aigua és un bé comú universal, indispensable per a la vida. No ha de convertir-se en un objecte d’especulació. Amb motiu de la Diada Internacional per la preservació del Medi Ambient, assenyalem a totes aquelles empreses, institucions o infraestructures que n’impedeixen el seu curs natural, n’alteren la seva potabilitat, en privatitzen el seu accés o en fan un ús abusiu.

NI UN PAM DE TERRA, NI UNA GOTA D’AIGUA

ALS PAÏSOS CATALANS, DEFENSEM EL TERRITORI

­

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Als Països Catalans, 4 de juny de 2015

La vaga dels tècnics de Telefònica-Movistar és la vaga de la classe treballadora

Telefònica-Movistar és un exemple paradigmàtic del model econòmic i d’explotació de la classe treballadora. Parlem d’una empresa que té el control d’infraestructures estratègiques i bàsiques com són les telecomunicacions. Una empresa multinacional presentada com model d’èxit empresarial, part de la #MarcaEspaña i líder en polítiques d’amenaça de la neutralitat de la xarxa.

Telefònica-Movistar també resumeix la política econòmica i laboral del capital financer. Controlada per la gran banca -com ara BBVA- i comptant amb una plantilla força sindicada i força combativa, l’estratègia d’obtenció de beneficis milionaris i d’extensió internacional ha passat per:

• Fragmentar l’empresa per poder justificar acomiadaments col·lectius, tot i què el Grup Telefònica mai ha deixat de repartir beneficis. Des de la seva privatització, la Companyia ha destruït vora de 50.000 llocs de treball directes, i en l’actualitat, però, té una plantilla indirecta (treballadors de subcontrates, autonòms etc,) que supera de llarg els 100.000 treballadores i treballadors, amb condicions i nivells de precarietat mai vistos amb fins tres i quatre nivells de subcontractació.

• Congelació de la contractació de qualitat a l’empresa matriu, destruint llocs de treball amb drets i salaris guanyats a cop de lluita durant dècades.

• Subcontractació desfermada i imposició unilateral de condicions d’esclavatge a treballadors que cobreixen serveis essencials per l’empresa: instal·lacions, averies… En una constel·lació de contractes i falsos autònoms sotmesos sota el jou del contracte bucle, que imposa el treball a preu fet.

Desprès d’anys de patiment i aïllament, de conflictes aïllats, els tècnics de Telefònica s’han aixecat. I la seva revolta és estratègicament clau: per demostrar que fins i tot en la precarietat extrema, es pot lluitar. I que la lluita paga la pena.

L’abast, el seguiment i la combatitivitat d’aquesta vaga indefinida ens interpel·la a molts nivells ja què una victòria -per parcial que sigui- pot implicar un canvi de la correlació de forces davant els plans d’abaratiment inhumà de la mà d’obra de totes les reformes laborals emanades del govern sota els dictats de la troika. Per això, és la vaga del poble.

Però també és la vaga del estudiants: Telefònica-Movistar no només explota treballadors subcontractats, també és una de les empreses beneficiàries i promotores de la mercantilització de la universitat i de conversió dels estudiants en carn de pràctiques en empresa barata. Telefònica-Movistar omple els seus anuncis comercials de jovent universitari i dinàmic, alhora que inaugura càtedres Movistar a les universitats públiques sota l’empara de convenis no públics i implanta la doble escala salarial per a les persones graduades, a les que paga menys del que reconeix a les persones amb una llicenciatura.

I la del jovent: Telefònica-Movistar drena la vida de molts treballadors i treballadores set dies a la setmana; fa negoci a costa d’un jovent al temps que col·labora i dóna empenta a lleis que elititzen el dret a l’ensenyament superior i que exigeixen a milers d’estudiants pràctiques en empresa, obligatòries, avaluables i, a sobre, sense cap salari garantit, ni per descomptat, cap dret.

I també es la vaga de les dones treballadores. La política de segmentació de Telefònica ha segregat per gènere el sector de les telecomunicacions: una fortíssima feminitització del telemàrqueting i de les telefonistes; una fortíssima masculinització dels tècnics, instal·ladors …Una segmentació que afecta i aprofundeix en l’escletxa salarial entre homes i dones de la classe treballadora.

Per què si els tècnics de les contractes guanyen aquesta difícil batalla, guanyarem totes. Per això les organitzacions de l’Esquerra Independentista recolzem i farem tot el possible per ajudar als i a les vaguistes a guanyar aquesta batalla i per exigir:

• La nacionalització de Telefònica-Movistar, per unes telecomunicacions al servei del poble.
• L’absorció de les contractes i autònoms que ho desitgin a l’empresa matriu.
• Contra la doble escala salarial entre graduats i llicenciats.
• Contra la segregació sexual del mercat de treball.

Per la unitat d’acció de la classe treballadora. La lluita ens dóna el que el poder ens pren.

---

Arran Sant Cugat, ens vam concentrar ahir, dimecres 27 de Maig davant la botiga de movistar del Carrer Santiago Rusiñol per mostrar el nostre suport a les treballadores en vaga indefinida.

Durant la concentració es va llegir el manifest i es van sentir crits de “La solidaritat, la nostra millor arma!”, “Movistar, explota i precaritza!” o “Visca la lluita de la classe obrera!”. Conseqüentment, es va aconseguir tancar la sucursal durant més d’una hora.

 

                       

 

Notícia al Cugat.cat

Begoña, com a membre de l’assemblea del Casal Popular La Guitza ha explicat la funció del casal com un espai de trobada per persones i col·lectius on compartir inquietuds, entenem la cultura com una eina de relació social i participació.

 

JUNTES HO FAREM POSSIBLE!

#REVOLUCIONEMSANTCUGAT